Vaig aplicar el dit índex damunt les figures dels articles seleccionats: el pa, els iogurts, les begudes... La màquina enregistrava la meva emprempta, a continuació introduïa la comanda en les bosses i, finalment, una veu impersonal em desitjava sort i felicitat. Un temps enrera m'hagués atès una empleada que m'hauria demanat la tarjeta de crèdit amb un somriure càlit. On han anat a parar els somriures de les empleades i les tarjetes de crèdit? Ho recordo com si fos avui però s'ha esfumat. Ara el magatzem apareix buit de personal i abarrotat de màquines. Només s'em requereix l'emprempta del dit índex de la ma dreta per efectuar les meves compres.
Quan em dirigia a la porta de sortida, vaig creuar-me amb un home de pell fosca que arrossegava un carretò amb els estris i productes de neteja, i vaig pensar que deuria ser un treballador del magatzaem. Com un raig em va ferir els ulls una gran estrella de color morat que duia al pit. En passar pel seu costat vaig saludar-lo i, no estic del tot segur, però juraria que va fer un gruny de sobresalt i desconfianza.
Mentre tornava a casa amb les compres del dia pensava amb els meus hostes, amb allò que sabia d'ells, el que m'avien dit i el que intuïa: Felisa i el seu fill procedien de Guatemala. Al seu marit el van matar els paramilitars. Els van prendre les terres i la fam els va portar fins aquí. Mai més ben dit aquella dita que diu: "Salieron de Guatemala para meterse en Guatepeor". Encara que Felisa no era d'aquesta opinió, ja que tenia l'esperança que arribaria el dia que podria treballar i ella i el seu fill tindrien casa pròpia, i Chanchito aniria al col·legi, i reclamaria els seus pares per reunir la família en la nova llar, i criarien coloms, i... Felisa fruïa amb delectació dels pensaments que li passaven pel cap. La dona creia tot el que deia amb fervor com si estigués escrit en lloc sagrat. Malgrat que la llista d'il·lusions s'allargava fins l'infinit, Chanchito l'escoltava entretingut i divertit. Però jo sabia que les coses difícilment anirien d'aquesta manera. No feia massa temps, s'avien dictat normes dures que penalitzaven els anomenats sense papers i totes aquelles persones que en la seva bondat els ajudessin. Ês per això que sovint els recomanava que no es deixessin veure i que quan jo estigués absent, s'abstinguessin d'encendre els llums de la casa.
Prueba algunos de los nuevos servicios en línea que te ofrece Windows Live Ideas: tan nuevos que ni siquiera se han publicado oficialmente todavía. Pruébalo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada