El meu cosí Pepito.

El meu cosí Pepito va ser torero. L'anomenaven el "Exquisito". El meu cosí era un noi despert, simpàtic i fins i tot guapot. Pel que recordo, la reacció de les noies de la Barceloneta davant el meu cosí donaven fe del que dic. No men recordo si li van atorgar l'alternativa com a matador, però allò que ting molt present és que un tal Perucho, matador jubilat ficat a la producció d'events taurins, va recollir uns quants novilleros, entre ells Pepito, i va organitzar una tourné per les places de toros de la França del Sur. Déu meu, tot el barri es va commocionar. Recordo la tia Concha plorant i parlant amb la mare, repetint una i una altra vegada "S'ha enamorat de la filla del Picasso", això recordo vagament, encara que potser deia que la filla d'en Picasso l'havia atrapat per la vagina i no el deixava anar cap a casa, on l'esperava la seva santa, la novia promesa des de que tenien catorce anys. En aquell moment admirava Pepito com qui admira un galant de cinema. Durant algun temps vaig imaginar-me la filla d'en Picasso, els ulls brillants rendida als peus del meu cosí. A la Barceloneta es parlava d'ell com un heroi, fins que vençut pels planys de la seva mare i la novia, va tornar al barri. Quina decepció, va tornar-hi sense la Paloma disposat a sacrificar-se per una noia que no feia més que plorar tot el dia desproticant contra la francesa. Jo crec que Pepito va confundir-se de pel·lícula. Va protagonitzar l'espanyolada del noi aventurer que finalment, de manera inevitable i insípida, sense substància, s'haurà de casar amb la noieta pura i respectuosa que li va dir sí, abans de tenir la regla. I mira que hagués pogut interpretar el galant d'una pel·lícula de la MGM, amb una famosa francesa de partener... Pepito, tu i jo som de la Barceloneta.